Sèrie de retrats d’una mateixa persona. Mateix cos, diferent cara.

Tan sols amb un vinil cobrint el rostre d’una persona podem aconseguir que aquesta adopti la personalitat de la imatge del disc: que es converteixi en un saxofonista de jazz, es posi en la pell de Bob Dylan o cregui, per un moment, que és una estrella del rock.

La idea neix fa un temps, tot fent broma amb la caràtula de Soul’69 d’Aretha Franklin mentre sonava “Bring it on home to me”. Vaig adonar-me’n de que la idea de barrejar música i fotografia (dues de les meves majors aficions) podia resultar interessant.

Fer coincidir les formes, els colors, el vestuari...és una manera d’endinsar-se en el món de l’artista. Un mateix fotografia allò que un fotògraf va retratar en el seu moment. Personalment, ho entenc com una reinterpretació, una fusió entre passat i present.

"Sleeveface, l'home de les mil cares" és un homenatge a l’avui en dia ignorat 33 rpm, un suport al que pocs continuem valorant i sent-li fidels.

issuu.com/ortega.inglada/docs/sleeveface